Una de les característiques de la
narrativa de Ricardo Menéndez Salmón és el gruix conceptual que hi ha darrera
les històries que relata. Així com un artista pictòric que s’obsessiona amb uns
colors determinats o amb uns llenguatges concrets, Menéndez Salmón dóna voltes
una i altra vegada a un uns mateixos temes. Les seves novel·les, en
conseqüència, semblen estar en òrbita a l’entorn d’una concepció artística,
d’una manera d’entendre el món i d’un llenguatge concret. Aquesta darrera
novel·la, Medusa, esdevé un esglaó
més en la recerca particular de l’autor.
Medusa planteja dos grans temes: l’art és salvació
d’alguna cosa? La creació artística i la fruïció estètica ens poden realment
estalviar algun dolor, algun horror? No en va, la novel·la és presidida per una
cita de Walter Benjamin: “Jamás se da un documento de cultura sin que lo sea a
la vez de barbarie”. L’altra qüestió de pes en el sí de la novel·la apel·la
directament al lector. En les primeres pàgines, com és habitual en la narrativa
de Menéndez Salmón, ja apareix la pregunta lapidària: “La doble pregunta,
imposible de satisfacer, lo contamina todo: ¿se puede vivir sin rostro ni
ideología?”. Com dèiem, Ricardo Menéndez
Salmón dóna voltes a l’entorn de la mateixa esfera: la seva poètica investiga
l’horror (les seves primeres novel·les, La
ofensa, Derrumbe i El corrector, formen el que s’ha dit la
trilogia del Mal) i la creació artística. En Medusa, la novel·la, potser, més rodona de l’autor, l’horror i
l’art es toquen. Què passa, doncs, amb aquell art sorgit en el sí de l’horror?
Si l’art no ens salva de res, es pot quedar al marge de l’horror o esdevé un
producte més del mal? És a dir, es pot crear realment al marge de la implicació
ideològica?
Per plantejar aquestes qüestions
transcendentals, l’autor recórrer a la història i al mite: contextualitza la
seva narració en el nazisme, que és història i mite alhora del mal del segle XX;
i la novel·la pren la forma d’una biografia pretesament objectiva. La biografia
és un gènere literari on història i mite es donen la mà, on la prosa que pretén ser verídica esdevé
mite. El narrador, per tant, biografia la vida de Prohaska, un artista que
treballa amb imatges (pintura, però sobretot fotografia i cinema) i que crea
absolutament absorbit per l’engranatge nazi. Aquests elements, el context
històric i l’estructura biogràfica de la novel·la, també formen part de la
poètica de Menéndez Salmón ja que són recursos ja utilitzats amb anterioritat
(recordem La ofensa, contextualitzada
durant la Segona Guerra
Si diem que Menéndez Salmón és un
autor que ha aconseguit un llenguatge artístic personal i concret, reforça
aquesta idea l’estil literari del narrador. Totes les novel·les de l’escriptor
de Gijón es caracteritzen per un llenguatge acuradíssim, treballat fins als
límits, si és que n’existeixen. En les novel·les i contes de Menéndez Salmón les
paraules que falten són tant o més valuoses com les presents. L’estil és allò
que defineix un escriptor de qualsevol altre tipus d’artista, les paraules són
les seves eines. La prosa, a vegades barroca i d’altres punyent i tallant, de
Menéndez Salmón ha esdevingut una marca d’estil molt personal. Quan un artista
ha trobat un llenguatge particular es pot dir que ha assolit un bon èxit. I
aquest, és el cas.
Com hem dit, Medusa és una novel·la molt rodona, on tot té un sentit. El títol
n’és un bon exemple. Al final de la novel·la el mite clàssic de la Medusa
esdevé la llum necessària no només per entendre la totalitat de la novel·la, i
potser la totalitat de l’obra de Salmón, sinó també per prendre posició com a
lector i persona. Si al principi del text es planteja la possibilitat, o
impossibilitat, de viure sense rostre o ideologia, l’autoretrat de l’artista
Prohaska fet a través dels ulls de la Medusa converteix la novel·la en un joc
de miralls, en un mise en abyme
terrorífic on ningú hi surt indemne: ni l’artista, ni el narrador biògraf, ni
el lector, ja que els ulls de
Ricardo Menéndez Salmón: Medusa
Barcelona: Seix Barral, 2012
Article publicat a l'Espira, suplement cultural del DBalears el diumenge 5 de setembre
