Ningú diria que en
un carrer tan estret hi estiguin passant coses tan grans. Tan grans com la famosíssima
Flauta Màgica de Mozart, una de les òperes més representades a totes les sales
europees. És símbol de classe, d’alta cultura, de gust elitista. I Mozart la va
compondre al voltant de la màxima de la broma: es tracta d’un joc musical i
teatral, d’una broma plena de màgia, amor, sexe, on els bons i els dolents es
barallen i finalment triomfa l’amor. En aquestes aquestes Variacions, la companyia Dei Furbi s’acosta a aquest origen
divertit de l’obra. Més que una modernització, l’espectador hi troba el moll de
l’òs de l’obra mozartiana.
En les Variacions Dei Furbi, d’una intensa hora
i mitja, la companyia recupera l’alegria i la broma, que no la lleugeresa ni
l’astracanada, de l’original. Acostar-se a grans noms de la cultura europea,
com Dante, Shakespeare, Goethe o Mozart, mostra una gran valentia per part
d’aquesta companyia i alhora una gran seguretat en la qualitat amb que es tracten
aquests autors i les seves obres. L’humor és una marca de la casa, però també
l’alta aptitud dels cantants i actors i l’acurada direcció escènica de
reminiscències de commedia dell’arte.
Aquest és un
espectacle perfectament rodó: que creix i retorna on ha començat, després
d’oferir un viatge distret i profund, intens i amable. On escenografia i
vestuari responen també a aquesta idea de qualitat i sobrietat: que també
creixen per retornar on han començat. Com moltes vegades passa amb l’art, la
senzillesa (en aquest cas, l’absència d’instruments musicals més enllà de la
veu humana o d’un gran aparat de tramoia) comporta una molt més gran preparació
i feina. Fins el 7 d’abril encara s’estan a la Seca, disposats a fer passar una
bona estona, serena i divertida, a través de les seves particulars variacions
de la Flauta Màgica. Estic força convençuda que Mozart hauria disfrutat de les Variacions Dei Furbi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada